Trajectoria del CCCB

Desè aniversari: Pla estratègic

NOU NOTES PER A UN DÈCIM ANIVERSARI

Josep Ramoneda
Director del CCCB

El 25 de febrer de 1994 el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obria per primera vegada les seves portes al públic. Uns dies abans, l'incendi del Liceu havia simbolitzat el fantasma de la ressaca olímpica, quan ja pensàvem que ens en lliuraríem. La ciutat necessitava tornar a creure en ella mateixa. I els barcelonins havíem de demostrar que encara érem bons en alguna cosa. La cultura urbana era el territori de síntesi de les nostres destreses. Ens va tocar fer la prova que Barcelona podia tirar endavant culturalment. El CCCB venia a demostrar que es podia fer cultura sense complexos, tenia la gosadia de desafiar el Pompidou o el Barbican amb pressupostos quinze o vint vegades inferiors. Per la porta del CCCB es consolidava a Catalunya una idea de cultura que no tenia el seu referent en la identitat nacional, sinó en la tradició urbana -la nostra i la dels altres.

Al cap de deu anys, l'oferta cultural de Barcelona és molt més gran, la qual cosa ens permet reforçar -i ens hi obliga- els trets identitaris propis que voldria resumir en les següents nou idees sorgides de l'experiència assolida durant aquests deu anys:

1. Un centre cultural és un media, un espai de comunicació, que té una funció de vinculació amb el món acadèmic, la creació autònoma i la ciutadania, amb la qual cosa es converteix en un espai públic.

2. La ciutat com a tema del CCCB, però una ciutat que va més enllà de la dels urbanistes i els arquitectes, ens ha permès desenvolupar un humanisme del fet urbà que crec que és la veritable força d'aquesta casa. La sèrie d'exposicions "Una ciutat i un escriptor" n'és un exemple.

3. Aquest humanisme s'ha anat trobant en aquests anys de treball amb nous interrogants als quals calia donar resposta. L'impacte del procés de globalització en el món urbà n'és un, i per això hem creat Across Cities, però també l'impacte sobre la cultura de les funcions -que vénen de la ciència- ciber, bio i eco. Això ha de motivar part del nostre treball de futur.

4. Els límits de les disciplines culturals cada cop són més imprecisos. Per això és feina nostra buscar espais de caràcter mestís, aproximacions des de múltiples perspectives i girar el punt de vista sobre les coses.

5. Una institució pública com el CCCB ha de basar el seu èxit en la qualitat, un cert eclecticisme, una atenció a un ventall ampli de públics, una singularitat en la manera de tractar les coses. La nostra singularitat és fer que la gent tingui una altra visió de les coses després d'haver passat per aquí.

6. La millor garantia perquè un projecte sigui bo és que respongui a una necessitat real, a interrogants ineludibles per continuar avançant. La simple presentació d'obres d'art o d'enginys culturals no és un projecte cultural. La qüestió del sentit continua sent decisiva.

7. Per això -i més en el panorama de competència que abans he dibuixat-, nosaltres estem obligats a donar certa peculiaritat a les coses: la peculiaritat de l'esforç de canviar les perspectives i de sacsejar els tòpics i llocs comuns de la cultura en un país que, entre l'ortodòxia nacionalista i l'observança avantguardista, està molt atrapat en la correcció política.

8. El CCCB està en una situació òptima per fer de pont entre cultures emergents i l'anomenada cultura tradicional. Els països de l'Est, de l'Àfrica i de Llatinoamèrica són prioritats estratègiques.

9. Malgrat les diferències de pressupost, estem -el CCCB i moltes altres institucions catalanes- en condicions de competir sense complexos amb les principals institucions culturals del món. Hem de desenvolupar un cert cosmopolitisme català.

DESÈ ANIVERSARI: entrevistes a Josep Ramoneda

El Pais, 19 de febrer de 2004 (499 KB)
Manuel Ramos

Avui, 23 de febrer de 2004 (110 KB)
Montse Frisach

La Vanguardia, 24 de febrer de 2004 (195 KB)
Teresa Sesé

El Punt, 25 de febrer de 2004 (346 KB)
Jaume Vidal

El Pais, 27 de febrer de 2004 (140 KB)
Catalina Serra

El Mundo, 28 de febrer de 2004 (474 KB)
Marie-Claire Uberquoi

El Punt, 28 de febrer de 2004 (334 KB)
Montse Majench

Expansión, 2 de març de 2004 (270 KB)
Pilar Riaño

Descarregar recull articles en format PDF [2,2 KB]